Dins de l’àrea +ART a les escoles, aquest curs a FEDAC Amílcar hem viscut una experiència educativa única que ens ha permès conèixer i viure de prop les tradicions catalanes a través d’un projecte transversal, creatiu i molt participatiu.

Alumnes de totes les etapes educatives, des d’infantil fins a batxillerat, han participat en diverses activitats i tallers que han inclòs la creació de rondalles, la construcció de sis capgrossos propis de l’escola, un taller de diables i un taller de danses tradicionals.

Els més petits també han viscut la cultura popular a través d’un projecte sobre castellers i gegants, i durant Carnestoltes s’han disfressat com a tals, donant vida i color a la festa.

De les paraules a les places: l’art de fer cultura des de l’aula

A FEDAC Amílcar, aquest curs hem obert una finestra gran i lluminosa a les arrels de la nostra terra. Ho hem fet amb ganes, amb creativitat i amb una complicitat entre etapes que ha convertit la nostra escola en un veritable bressol de tradicions. Ha estat molt més que un projecte pedagògic: ha estat una experiència viva i emocionant que ha recorregut passadissos, aules, patis i cors.

Infants, adolescents, mestres i famílies hem compartit una aventura transversal que ens ha connectat amb la cultura catalana d’una manera plena, participativa i, sobretot, molt nostra. El resultat? Capgrossos amb ànima, diables amb esperit de festa, dansaires riallers, castellers valents i rondalles amb accent d’escola.

Sis capgrossos i una història que comença amb un “Hi havia una vegada…”

Tot va començar amb la imaginació a flor de pell. Els alumnes de 1r de Batxillerat, a l’assignatura de Creació Literària, van escriure rondalles originals que van encendre l’espurna del projecte. D’aquests relats, plens de màgia i enginy, van néixer sis personatges, cadascun amb una personalitat pròpia i una història que mereixia ser escoltada… i representada.

Aquests personatges no van quedar atrapats en un full: es van convertir en capgrossos reals, figures gegants amb ulls de paper i cors de cartró, que avui són símbols d’una escola que sap transformar les idees en vida. Són nostres. I són vius. I quan ballen, ho fan amb totes les veus que els van imaginar.

Un engranatge que suma etapes, talents i il·lusió

La força d’aquest projecte ha estat la seva capacitat de connectar totes les etapes educatives. Ha estat com una dansa on tothom ha tingut el seu pas. Els de Batxillerat creaven rondalles, els de 3r d’ESO donaven forma als personatges, amb dibuixos acurats des de totes les perspectives: frontal, lateral, posterior. Eren més que esbossos: eren identitats que començaven a néixer.

Els alumnes de 6è de Primària van ser els escultors de la màgia, donant cos als dissenys amb paper, cola i molt d’amor. I els de 5è van tenir l’honor de portar-los al carrer, a l’Aplec del Pare Coll, com a representants orgullosos de l’ànima creativa de l’escola.

Mentrestant, a les aules d’Infantil i Primària, la cultura es desplegava com una festa: castellers, gegants, diables i danses eren el pa de cada dia. I no com a teoria, sinó com a vivència: disfresses, construccions, balls i jocs que convertien el coneixement en emoció compartida.

De la flama al ritme: aprendre des del cos i l’art

I què seria de la cultura catalana sense el foc, la dansa i la música? A FEDAC Amílcar ho vam voler viure amb tots els sentits. Els tallers van ser tan variats com intensos:

– Diables amb carretilles, masses, vestuari i consciència de seguretat.

– Danses tradicionals amb mocadors, passos coreografiats i molta alegria.

– Tocs de gralla i timbals que ressonaven a les aules i ens connectaven amb les festes majors dels pobles.

Tot això, coordinat des de diferents àmbits: Visual i Plàstica, Música, Educació Física i Llengua, en un projecte que ha sabut fer del currículum un espai per emocionar, per créixer amb sentit i pertinença.

Material, mestres i màgia: la logística del cor

A vegades sembla que fer un projecte així requereixi grans infraestructures. Però la veritat és que el motor de tot ha estat la il·lusió. Amb coles i papers de diari, amb pintura i música, amb carretilles i mocadors, però sobretot amb persones implicades i entusiastes, hem aixecat un projecte que ha tocat l’ànima de l’escola.

Monitors especialitzats, professors que han cregut i s’han implicat, infants que han somiat i han construït, joves que han escrit i han cedit els seus personatges a les generacions més petites… ha estat un treball en cadena que ha creat comunitat. Una escola on la cultura no es memoritza, sinó que es viu, es canta i es balla.

Una escola que estima el que és i ho projecta al món

Aquest projecte no només ens ha ensenyat cultura catalana. Ens ha ensenyat què vol dir formar part d’una escola viva, on cada alumne és important, on cada etapa aporta, on cada activitat és una oportunitat per educar el cor i la ment.

Hem après que fer un capgròs pot ser un exercici d’identitat. Que escriure una rondalla pot ser sembrar una arrel. Que ballar una dansa o fer de gegant pot ser la manera més bonica de dir “jo també en formo part”.

A FEDAC Amílcar, ens eduquem estimant allò que som, i ens projectem cap al futur des del reconeixement d’allò que ens ha fet poble, festa i comunitat. Perquè només des del respecte a les nostres arrels podem créixer amb ales fortes i mirada oberta.

Cultura, emoció i escola: un futur que ja és present

Quan els nostres alumnes ballen un ball de bastons, quan expliquen als seus germans qui són els gegants, quan agafen amb respecte una massa de diable o quan expliquen amb orgull “aquest capgròs l’hem fet nosaltres”, sabem que estem educant per molt més que per a un examen. Estem educant per a la vida.

Aquest curs hem après que la cultura no és un contingut: és una experiència. I, sobretot, és un vincle. Un fil invisible que uneix generacions, pobles i cors. A FEDAC Amílcar, aquest fil es fa visible en forma de capgrossos, danses, foc i somriures.

I ara, més que mai, sabem que ser escola també és fer país, fer comunitat i fer cultura.