Vivim envoltats d’estímuls, i la vista, com a sentit predominant, sovint sembla ser la principal porta d’entrada per interpretar la realitat. Tot i així, el nostre món no es capta només amb els ulls. Ens connectem amb l’entorn també a través de l’oïda, l’olfacte, el gust, el tacte i, no oblidem, la intuïció. Aquests sentits ens permeten percebre textures, olors, melodies, colors i emocions. Així, un paisatge pot emocionar-nos, igual que una injustícia pot provocar en nosaltres un rebuig profund. Per aquest motiu, el nostre lema d’enguany serà “contempla la vida”.De fet, l’autèntica observació va encara més enllà dels sentits. A mesura que practiquem aquesta habilitat, comencem a descobrir la riquesa del silenci, els pensaments que sorgeixen quan ens quedem quiets, o les històries amagades en un simple gest o una mirada. També podem comprendre les emocions que emergeixen en moments de canvi o pèrdua. 

Quan observem en grup, des de punts de vista diversos, enriquim la nostra comprensió i ens apropem a l’essència de les coses. Compartir allò que veiem i sentim ens ajuda a créixer col·lectivament i a construir una realitat més justa i més plena. Com deia Sant Domènec, cal compartir el que hem descobert perquè així el món es transforma.