El batec d’una escola que educa amb el cor

Hi ha dies que deixen empremta. Dies que, més enllà de les rutines i les lletres, es converteixen en records compartits, en experiències que arrelen en els valors més profunds. Així va ser la jornada que van viure els nens i nenes d’educació infantil amb la sortida de la Mona Solidària, una proposta que va combinar l’art de fer dolços amb la força d’estimar els altres.

Una aventura entre xocolata i tradició

Amb els ulls oberts com plats i el cor ple d’expectatives, els infants van posar rumb a La Pastisseria La Palma, un racó dolç al barri del Clot que, aquell matí, es va convertir en un espai de descobriment i emoció. Allà, envoltats d’aromes de cacau i sucre, van descobrir que la xocolata no només es menja: es toca, s’explora, es comparteix.

Amb manetes impacients i davantals posats, van començar el seu viatge pel món de la pastisseria artesanal. Van fer-se amics de la xocolata: la van fondre, la van modelar, la van tastar i, sobretot, la van convertir en art. Cada infant va crear la seva pròpia mona de Pasqua, única i plena d’imaginació, mentre escoltaven amb atenció les explicacions dels mestres pastissers, que parlaven de la tradició com qui explica una llegenda antiga.

El valor de les tradicions que ens uneixen

La jornada no va acabar a la pastisseria. De tornada a l’escola, les converses sobre la Pasqua, els ous, els padrins i les padrines es van convertir en un fil conductor d’aprenentatge. Les mestres van saber transformar l’experiència viscuda en una proposta educativa que travessava llenguatge, història i emocions. El fet d’aprendre una tradició es va convertir, també, en comprendre d’on venim i estimar allò que compartim.

Quan la solidaritat es fa dolça

La màgia d’aquesta sortida no va acabar amb la xocolata. La Mona Solidària té un ingredient que no es pot veure, però que es fa sentir amb intensitat: la solidaritat. Aquesta iniciativa, impulsada en col·laboració amb el Banc dels Aliments, té com a objectiu donar suport a famílies que viuen moments difícils.
Amb la participació en aquesta activitat, els infants no només van gaudir d’un matí especial, sinó que van posar la primera pedra d’una actitud vital: la d’ajudar els altres, la de saber mirar més enllà del propi plat i descobrir el gust de donar sense esperar res a canvi.

Petits gestos, grans impactes

Sovint n’hi ha prou amb una mona de xocolata per ensenyar que el món pot ser un lloc millor. Darrere de cada ou decorat i de cada tros de cobertura, hi havia un missatge que les mestres i les famílies han sabut transmetre amb delicadesa i fermesa: que ser solidari és una manera de créixer.
Gràcies a la Mona Solidària, els infants van aprendre que el seu gest, encara que petit, pot encendre un somriure en un altre nen, en una altra família, en una altra casa. I aquest descobriment és potser un dels aprenentatges més importants que poden fer durant els primers anys de vida.

Educar per transformar

A l’escola, cada dia és una oportunitat per sembrar valors, per construir mirades compromeses i cors valents. I és precisament en activitats com aquesta on l’educació es torna transformadora perquè parla el llenguatge dels sentiments, del compromís, de la comunitat.
Aquesta sortida no només quedarà a l’àlbum de fotos o a la memòria d’un dia especial. Quedarà, sobretot, al fons de l’ànima d’uns infants que van entendre que fer una mona pot ser un acte d’amor col·lectiu, i que cada dolç, cada gest, cada mirada pot ser una manera d’estimar el món.

Un agraïment que s’estén com l’olor del forn

Gràcies a La Pastisseria La Palma, al Banc dels Aliments, al professorat compromès i a les famílies que acompanyen amb confiança, aquesta iniciativa ha estat molt més que una activitat. Ha estat una lliçó de vida. Qui sap si, d’aquí uns anys, aquests nens i nenes recordaran aquella mona feta amb les seves mans i la vincularan, inconscientment, amb una emoció profunda: la certesa que, quan donem, també rebem.
Potser és veritat allò que diuen: que els infants no només són el futur, sinó també el present que pot canviar el món a poc a poc, mona a mona.